Des del 1 de juny del 2013 qualsevol particular que ha volgut llogar o vendre una vivenda o un local, construït abans de l’any 2007, ha estat obligat a obtenir un certificat d’eficiència energètica per a complir amb el Reial Decret 235/2013, com a transposició de la Directiva Europea 2010/31/UE.
Aquest certificat ha tingut un cost de entre 150 i 300 €, depenent de les dimensions de la vivenda o local i de la oferta dels diferents professionals certificadors. Aquest certificat exposa el consum de l’edifici i la descripció de les seves característiques energètiques, en relació a diferents graus d’eficiència: A, B, C, D, E, F o G.
I què passa amb els edificis públics?
Aquests haurien de constituir un exemple d’edificis on els factors mediambientals i energètics es tenguèssin en compte.
Què diu la normativa?
El Decret 235/2013 estableix la obligatorietat de obtenir la Certificació Energètica a tots els edificis públics amb una superfície útil superior a 250 m2 i que siguin freqüentats habitualment pel públic. Els plaços per complir amb aquesta obligació són els següents:
- Edificis públics de més de 500 m2 1 de juny del 2015
- Edificis públics de 250 a 500 m2 9 de juliol del 2015
- Edificis públics llogats de més de 250 m2 31 desembre del 2015
A més, aquests edificis tenen la obligació de tenir exposada al públic la Etiqueta Energètica resultant de la Certificació.
En quins locals hauria d’estar exposada aquesta etiqueta?
Ministeris, conselleries, ajuntaments, hospitals, centres de salut, escoles, facultats, biblioteques, jutjats, pavellons d’esports…
Heu vist cap etiqueta d’aquestes en qualque edifici públic que hagueu visitat recentment?